SIN MEMORIAM TEATRE BAND
(Teatro amateur en estado puro)
La companyia de teatre Sin memoriam teatre band comença la seva marxa, gairebé com si fos una broma, en els últims mes
 os de 2013. Durant aquest temps i els dos primers trimestres de 2014, els assajos es van anar succeint, incrementant i intensificant fins a arribar al 21 de juny d'aquest any.
Va ser la data assenyalada per a l'estrena de MACUESTO, l'opera prima de Manuel Ocaña Ortuño que, dirigida per ell mateix, es va representar tot i els nervis gairebé incontrolables de la companyia formada per 8 actors, Guillem García, Joan Lluís Cortés, Manuel Díaz, Antonio Gil, Moisés González, Manuel Ocaña, Manuel Arenas y Artur García.

Joan Molina, el tècnic de llum i so, Jose Maya, el músic, Anna Maria Díaz, coreògrafa, i la femenina veu en off d'Antonia Figueroa van completar el repartiment d’aquesta primera obra. El lloc, l'ínfim però entranyable escenari del bar de la Coral els amics, de Terrassa.

Des de llavors, la companyia no ha parat d’actuar a Terrassa i Sabadell.

La segona obra, ¿DÓNDE ESTÁ PEPI? Representada al 2016 i 2017 s’ha vist també recompensada amb els aplaudiments del públic.

Aquest any 2018 estrenaran l’última de les seves creacions, VERGÜENZA. L'estrena serà a l'auditori del Centre Cívic Sant Oleguer de Sabadell, el dia 14 d'abril a les 18h.
 

Conegueu a l’ANTONIA FIGUEROA

L’Antònia és la nostra estrella. Al grup hi ha més estrelles..., però l’Antònia va ser la primera. Va començar amb nosaltres fent la VEU. Era la veu en off a MACUESTO. Era la presentadora, la telefonista, l’amant... Era la VEU. Ningú la veia, però n’hi havia prou amb escoltar-la...

A ¿DÓNDE ESTÁ PEPI? Era l’Esther. Era la seva primera aparició a l’escenari amb aquesta companyia. Va brodar el personatge. Va saber ser alegre, despistada, apassionada, còmica... Va cantar com els àngels amb l’Artur...

El paper que fa a VERGÜENZA és el de Silvia, una dona que dedica totes les seves forces a ajudar als emigrants que arriben sense res a les mans, una dona que mira de fer el bé. És un paper en el que ha de demostrar tots els matisos d’una bona actriu. Segur que se’n sortirà.

Entre cada actuació, l’Antònia s’ha “acostumat” a tenir accidents, malalties, operacions quirúrgiques, cap d’aquestes situacions l’han impedit acudir als assajos i a les actuacions. Una veritable tot terreny, l’Antònia.

 
 

Amb tots vostès el MANOLO ARENAS

Si hi ha alguna persona al grup que entén el que és el teatre, aquest és el Sorres, Manuel Arenas. El Manolo és, sempre, el primer en dominar el seu paper. Perquè? Perquè li agrada el teatre i el viu amb intensitat.

Quan vam començar, quasi en broma, amb MACUESTO, ell, va ser un dels que més seriosament es va prendre la responsabilitat de tirar-la endavant.

Us imagineu un metge famós que viu amb un grup d’amics, tots ells molt tronats, que, quan arriba a casa, es converteix en un hare krishna i es posa a cantar a la menor oportunitat? Docs aquest és el paper que representa el Sorres a la nostra primera obra.

A ¿DÓNDE ESTÁ PEPI? representa el paper d’un inspector que ha de resoldre el cas d’una dona que apareix morta en un pis. Va fer aquest paper d’una forma molt divertida fins i tot el dia que va haver d’actuar amb un micro sense fil perquè el dia anterior es va quedar totalment afònic. Fins i tot vam sospesar la idea de fer un playback, llegint,  jo el paper i ell actuant. Finalment vam tenir prou amb el micro.

A la nova obra, VERGÜENZA, el Manolo Arenas és l’Alberto, un home, ple de dubtes, que es mou entre la idea de ajudar la seva germana en tasques socials i el respecte al seu pare.

 

Us presento a l’ARTUR GARCIA

A més d’actor, l’Artur, és un dels membres més actius del grup.

S’encarrega del magatzematge i transport dels decorats i de tot el necessari per representar una obra. És l’encarregat d’imprimir els cartells i els flyers. L’Artur és tot generositat, no té mai un NO quan es tracta de posar en marxa una obra teatral.

Com a actor, ha fet tres papers ben diferents a les obres que, de moment, hem representat.

A MACUESTO era un ex-presidiari que tornava al pis on vivia amb sis companys. Havia de representar un paper ben còmic, va suar..., però ho va aconseguir... A més a més d’ acompanyar les cançons dels seus companys, cantava i ballava, com a solista, el conegut rock de la cárcel.

El seu paper a ¿DÓNDE ESTÁ PEPI? era el d’un transportista que es veu implicat en el que sembla un crim. Canta, amb l’Antònia Figueroa, Esther, a la ficció, una cançó amb ritme de reggae.

A VERGÜENZA, l’última obra del grup, no canta, però és un dels protagonistes. Representa un senyor gran amb un caràcter molt fort i unes idees molt arcaiques. És un paper en el que l’Artur demostra tot el seu valor com a artista.

 

Aquí teniu el JOAN LLUÍS CORTÉS

El Joan Llu és un altre dels que no havia estat mai dalt d’un escenari com a actor. I un altre dels que ha sorprès a tothom actuant sense traves. És persona que es pren seriosament qualsevol activitat que empren i,  en aquesta vessant no podia ser menys.

Als pocs dies de començar els assajos, ell ja s’ha après el seu paper. Estudia el seu personatge i tracta de representar-ho amb els matisos que li demano.

Encara recordo com tractava de dominar els nervis abans de la nostra primera actuació amb MACUESTO. Entrava i sortia, contínuament, de la sala a on estàvem reunits abans de sortir a escena... Una vegada que va començar la representació no li va trontollar la veu.

El seu paper a MACUESTO era el d’un dels llogaters del pis on vivia amb els altres sis habitants de la casa. Havia de ser un home enamorat que tenia un fill secret, el butanero.

A ¿DÓNDE ESTÁ PEPI? va clavar el personatge del     que intentava robar una fortuna amagada a una casa.

Per últim, a VERGÜENZA, representa el seu paper amb total convicció ja que és un immigrant amagat a casa d’un home que, pràcticament, l’esclavitza. El seu compromís personal amb els necessitats  fa que el seu paper sigui molt creïble.

 
 
 

Aquest és el MOISÉS GONZÁLEZ

Com que és el mes jovenet del grup li reservem els papers mes complicats (je,je...) És el que fa de mut, d’excursionista mig tocat de l’ala...

Ell, amb el seu caràcter positiu i optimista és el que sempre treu ferro a les situacions difícils.

També s’ha de dir que és molt impetuós i, de vegades, li costa frenar les seves reaccions. Recordo com, a la segona representació de MACUESTO que vam fer al bar de la Coral de Terrassa, la potència de la llum dels focus feia saltar els diferencials i per tant ens quedàvem a les fosques. Estàvem tots, (8 actors) a escena, entre bambolines veiem com l’Antonia Figueroa ventava el quadre de llums perquè es refredés amb el llibretó de l’obra. De sobte, el Moisés, no va aguantar més i va sortir d’escena a veure què passava. Va tornar a entrar com si no passés res. El públic no es va adonar de res... l’obra és molt esbojarrada i, que els actors entressin i sortissin contínuament d’escena, no els va estranyar.

A ¿DÓNDE ESTÁ PEPI?, el Moisés feia un sotsinspector mut. Un paper difícil que va saber fer-se seu i el va representar amb molta comicitat.

A VERGÜENZA és el presentador de l’acció. Una presentació que ha de preparar al públic pel que veurà a continuació i que, segurament, aconseguirà.

 
 

Us presento a L’ANTONIO GIL

L’Antonio Gil tampoc havia fet mai teatre. La veritat és que, per mi, ha estat una agradable sorpresa constatar que sap representar, perfectament, un paper sobre l’escenari.

Igual que els altres membres del grup, a més a més d’actuar s’ocupa d’altres feines que necessita la companyia. Ell s’ocupa de dissenyar els cartells, els flyers, aquesta web... Un artista a la pell d’un artista.

El seu rol a MACUESTO va ser el d’un home que pateix la síndrome de Tourette, un paper que va saber representar a la perfecció. A la mateixa obra va interpretar What a Wonderful World.

A la següent obra, ¿DÓNDE ESTÁ PEPI? va tenir un paper protagonista que va tirar endavant amb total solvència. Aquí també va cantar... i ballar...amb la llavors debutant Elena Zapata.

El paper que representarà a la nova, VERGÜENZA, és el que posa la part còmica a una obra més seriosa que les anteriors.

Acabo dient que estic molt content de poder comptar amb ell com a actor.

 

Aquest és el GUILLEM GARCIA

En Guillem és un dels ACTORS, amb maiúscules, del grup. Quan vam representar MACUESTO, ell no havia fet, mai, teatre. La veritat és que, des de un primer moment, es va prendre, amb molt d’interès, l’estudi de l’obra. Va ser un dels primers en aprendre el seu paper i, amb tranquil·litat,  molt lentament, va anar donant forma al seu personatge, el comptable d’un banc que viu amb un grup de persones que li han llogat algunes habitacions de casa seva.

A ¿DÓNDE ESTÀ PEPI? Feia el paper del porter d’una finca. Quan descubreix, el cadàver d’una dona a l’habitació d’un dels pisos pren la decisió de trucar a la policia. Novament es va prendre la seva feina amb calma i va brodar el personatge. Les crítiques van ser fantàstiques.

Jo crec que és una persona que ha nascut per ser actor, però un bon dia va deixar el grup per dedicar-se a altres activitats junt amb la seva parella, la Manoli. Per suposat hem mantingut la nostra amistat amb ell i ens trobem sempre que podem.

La veritat és que jo el trobo a faltar i no perdo l’esperança que qualsevol dia torni a treballar al grup.

 

MANUEL DÍAZ ROVIRA…Ni més ni menys…

Del Manolo Díaz, un dels tres Manolo del grup, hauria de començar dient que li agrada tot el que sigui art. És la persona que em va anar engrescant per fer gran la meva primera obra i el que s’ha ocupat de que les altres dues tinguin tota la prominència que ha de tenir una representació.

A part de ser un gran artista, domina tot el referent a la il·luminació de l’escena i la sonorització.

A la primera obra, MACUESTO, feia el paper d’un detectiu un pel despistat. Ens feia creure que no s’havia après el seu paper per tal que patíssim, però nosaltres no patíem, sabíem que aprofitava els viatges en tren a Barcelona (encara treballava) per repassar.

A ¿DÓNDE ESTÁ PEPI? Era l’advocat que compartia pis amb el protagonista. En aquesta obra vam poder gaudir de la seva vis còmica.

A VERGÜENZA el podrem veure en tres papers diferents. S’ha anat fent amb els personatges que representa i és capaç de canviar de personalitat tan ràpidament com de la roba que porta. Un veritable camaleó.

Al Díaz li estic molt agraït perquè m’ha ajudat a cuidar els detalls que jo no soc capaç de veure.



 
Us presento al JOAN MOLINA
 

Es el nostre tècnic de llum y so.

Des de un primer moment va voler formar part del grup i es va integrar ràpidament. Durant la primera temporada assistia a quasi tots els assajos. Es passava hores veient com ens equivocàvem, rèiem i anàvem avançant en el  coneixement de l’obra.

La primera actuació, al bar de la Coral els amics  de Terrassa, va ser molt excitant per tots. Hem de pensar que tres o quatre persones del grup no havíem fet mai teatre. Doncs ell, amb l’ajut de tota la resta de components del grup, va muntar les dues torres de focus, va omplir la sala de cables i es va muntar “una torre de control” col·locant una  cadira a sobre d’una taula de bar i les dues taules de control de llum i so. A mi em va semblar un d’aquells bateries dels grups de música dels 80’.

Des de llavors no ha fallat mai a cap representació i ha fet la seva feina amb molta cura i responsabilitat.

 
JOSEP ABELLAN... i es va fer la llum...
 

L’electricista i ajudant del Joan en les feines de tècnic de so i de il·luminació.

El Pepe, amic des de fa molts anys amb tots els membres del grup Sin Memoriam, va ser la persona que ens va permetre posar tota la força de llum que necessitaven els focus en les primeres actuacions.

A partir de llavors s’ha fet imprescindible el seu ajut, sobre tot a aquells teatres que al no estar suficientment preparats per suportar la força de llum que necessiten els focus, ha d’haver algú que sigui electricista professional per poder accedir al quadres de llums de les sales.

El Pepe s’ha jubilat recentment i dedica part del seu temps a fer de tècnic.

 
 

MANOLI QUINTANILLA (Viva y bien viva)

La Manoli va treballar amb nosaltres durant una temporada. Va fer el paper de Pepi, l’inquietant personatge que apareixia i desapareixia quan tothom pensava que estava morta...

Realment el seu caràcter positiu, sempre disposada a donar un cop de mà a qualsevol tasca pròpia del grup i les seves rialles als assajos sobretot quan havia de sortir a sobre del carretó fent veure que estava morta, ens van acompanyar durant un temps.

De tant en tant encara es deixa veure a algun assaig i, sobre tot, a les representacions.

 
 

ELENA ZAPATA (Sorprendente y…más)

Elena es va unir a nosaltres per treballar a ¿Dónde está Pepi?, però, abans, va realitzar tasques de decoradora, traspunt, regidora ... en la nostra última representació de MACUESTO.
Va debutar amb ¿DÓNDE ESTÁ PEPI? i ho va fer, com altres del grup, sense haver fet mai teatre (almenys sobre un escenari i davant el públic).
Elena Zapata va debutar "a lo grande", interpretant un gran paper, cantant una preciosa cançó, que va fer seva en poc temps, i ballant amb l'Antonio mentre aquest cantava Dime que me quieres.
Crec que, des de ben aviat es va sentir a gust amb els assajos, i va gaudir (sí, va gaudir) de la tensió, l'angoixa i els nervis d'abans d'una estrena, i la caiguda d'adrenalina quan s'acaba l'actuació i se surt a saludar.
En VERGÜENZA juga un paper central en l'obra. La seva interpretació, segons el parer de tot el públic, és fantàstica. Aconsegueix transmetre els sentiments de Fàtima i que els espectadors es solidaritzin amb el personatge
Esperem que segueixi gaudint del món del teatre, molt de temps, amb nosaltres.